reflexió de l'article de Tíscar Lara “Blogs para educar. Usos de los blogs en una pedagogía constructivista”.
En aquest text s'analitzen les característiques pròpies del format blog i les seves repercussions en el procés d'ensenyament- aprenentatge dins d'una pedagogia constructivista.
Entenem el blog com un procés de construcció del coneixement. La educació hauria d'assumir el repte de la alfabetització digital per tal de que les persones puguin tenir un ús lliure i responsable de tots els recursos d'internet que estan al seu abast. Com a pedagogs hem de ser capaços d’ensenyar les estratègies necessàries per tal de saber gestionar bé la sobreinformació amb la que ens trobem diàriament.
Amb els blogs, l’estudiant demostra un esforç de reflexió constant i fa que participi de forma més o menys diària en les activitats que es desenvolupen en l’assignatura. Passa de ser un monòleg a un diàleg entre tots els participants. Amb aquesta interacció l’alumne s’enriqueix de les aportacions dels companys.
Proporciona al estudiant un sentiment de identitat ja que és ell el que es crea el seu propi format. I d’alguna forma el fa més responsable amb el que escriu ja que sap que obtindrà una resposta i ha de ser fidel amb l’audiència.
Els professors esdevindran guies en aquest procés i són els que han d’orientar als alumnes en els diferents coneixements que aprendran en el medi.
Aquest text ha estat força interessat ja que et situa en el tema , t’informa i et facilita estratègies per poder fer un bon ús del blog en l’educació. I nosaltres com a futurs pedagogs hem de tenir presents tots aquest avenços i conèixer com utilitzar-los correctament per fer sempre una intervenció satisfactòria.
Petons!
